Sylvia Plath

[EliaSaneleuterio]

Me fascina la vida y obra de Plath. La descubrí relativamente tarde, hace cuatro años, estando de estancia en Berkeley (California). Prueba de ello es un poema que escribí allá; lo comparto, aunque es un pelín largo.

Collected Poems of Sylvia Plath in San Francisco

Quidquid latet apparebit.
(Atr. Tommaso da Celano)

I

La poeta pren el tren.
Desplega els manuscrits sobre la falda.
Reescriu dos poemes en cada trajecte
(tanta fragilitat en el pols de la vida).

La fragilitat i el revers de l’escriptura.
La recerca vers el fil
d’allò confessable.
La recerca del vers sobre el vers.

Diuen que això va ser ben valorat
quan algú encertà
a concedir-li el Pullitzer.

Quasi vint anys després del suïcidi.
El mateix any que vaig nàixer. 

II

Parteix un Bart sense mi en Montgomery Street.
Ja és de nit
i una xica vestida de negre ha aturat el pas.
Algú toca un piano deixat caure
al bell mig de l’avinguda.

Sona a quatre mans el Dies Irae del Rèquiem
que un desconegut sota una capa obscura
encarregara a Mozart.
L’última vegada que tocà a la porta,
l’home de negre no era un home.

Qui sap quines parts de la seqüència
no foren esborrades pels seus deixebles.

El perfum de la incertesa
em dibuixa les notes de la meua elegia.
L’enfile com a llàgrimes sòlides
al meu collar de presagis.

I la reescric
en la falda
dempeus en l´últim vagó de la tarda. 

III

Collected Poems
que algú va collir
com pomes daurades de febra.

Desperta.
La reunió va ser a deshora
i altres fruites cauen
sense que ningú no les empome.

Com saber quan era el moment?

Premi pòstum.
Potser escrivires també l’èxit
pòstumament.
 

IV

Escrivires sense presa
sobre la pell de les pomes
un vers sobre altre.
(Sobre la teua pell.)

Algú posà al sol
la teua pell jove i trista.

Ara els teus poemes
omplin pàgines i pàgines
de manera convencional.

Pòstum el poema,
pòstumes les pomes,
els fulls dels teus diaris,
que com el foc cremà
la teua absència.

I plorar com la flor o la pólvora,
com la saó d’una fruita,
com la bromera en la platja.
 

V

Espere no haver d’aguaitar la mort
ni tampoc sentir que he de córrer
com qui perd el tren
per trobar-me amb ella.

I ara que tu,
que vosaltres,
llegiu açò sabent que hi sóc morta
trobareu que la poesia i la vida
es besen més fort en l’eix exacte
on la ironia esclata.
(Com la flor o la pólvora,
com la saó d’una fruita,
com la bromera en la platja.)
 

VI

He plorat per tu, Sylvia.
Les parpelles negres com la via humida
d’aquesta llarga tornada a casa.

Tacades de pena.
Tocades de mort,
pólvora, cendra, fum.

Només per a mi sona Lacrymosa.

Sé que allà fora
en la nit
(cendra, pólvora, fum)
no hi ha lectora que plore per mi.

• Este debate fue modificado hace 4 años, 2 meses por EliaSaneleuterio.

[Autor]

Entradas